Text definitiu publicat al BOE

Podeu consultqar el text publicat al BOE núm.340 de 30 de desembre de 2020.

Què hi ha de cert en tot el que s’ha manifestat contra la futura llei d’educació? 

“Els centres d’Educació Especial tancaran”

Totalment fals.

Si fem una lectura comprensiva del projecte de llei LOMLOE, no es desprèn del seu articulat que “el Govern tanqui els centres d’Educació Especial”.

El que especifica el text del projecte de llei és donar resposta a les necessitats dels alumnes amb diversitat funcional, independentment del tipus de centre en el que s’escolaritzen, podent-ho fer perfectament en un centre ordinari, si aquest centre reuneix les condicions i recursos necessaris. Sí diu clarament que la llei destinarà més recursos econòmics als centres ordinaris per a facilitar que aquella família que ho desitgi, pugui matricular al seu fill/a en un centre ordinari amb totes les garanties de ser ben atesos.

Cal llegir de manera integra, la Disposició addicional quarta de la llei:

“Acabar amb les quotes voluntàries que paguen les famílies en els centres concertats”

Cert.

Però el redactat de l’article 88 de la LOE ja deia això:

El redactat de l’article de la LOMLOE no modifica aquest text que ja existia en la LOE. En el seu moment es va considerar un criteri positiu, ja que la no existència de quotes fa que qualsevol família pugui tenir la possibilitat d’elecció de centre sense que això impliqui l’haver d’aportar una quota extra a un centre sostingut amb fons públics.

Per a les famílies d’un sector de la població amb menys recursos econòmics els podria suposar que només poguessin optar a centres públics i no a concertats.

“No subvencionar centres que segreguen per sexe”

Cert.

L’article 84 apartat 3 de la LOMQE diu:

La LOMLOE en el seu article 84 recupera el text original de la LOE.

Per tant, a partir d’aquesta llei tots aquells centres que segreguen per sexe deixaran d’estar subvencionats amb fons públics pel Govern.

Això no implica necessàriament pèrdua de llocs de treball, ja que les administracions que ja ho apliquen atorguen un termini considerable per a què el centres s’adaptin a la coeducació o al canvi de conveni.

Entenem que una educació integral i inclusiva de l’alumnat passa per la coeducació, per una educació amb igualtat, pel respecte a la diversitat i per la l’educació afectivo-sexual. Com bé recull el projecte de llei, aquests aspectes pedagògics han de ser consubstancials en la formació de l’alumnat, i així incloure’ls de forma transversal en tots els nivells educatius.

Aquesta mesura en la LOMQE va rebre el suport de la dreta més ultraconservadora (i algun sindicat proper); per contra va ser rebutjada a nivell estatal per les organitzacions majoritàries de la comunitat educativa (sindicats, associacions de pares i mares, organitzacions d’alumnat, etc), resta de forces polítiques, associacions, i col·lectius d’experts de l’educació.

“El govern vol acabar amb la religió en les escoles”
Fals.

L’assignatura no desapareix del currículum, simplement deixa de ser avaluable i no computarà, per tant, per fer la mitjana entre la nota de la ESO i batxillerat. Tornam a com estava regulada l’assignatura de religió abans d’entrar la LOMQE.

Les famílies que desitgen matricular els seus fills/es en l’assignatura de religió podran matricular-los i cursar l’assignatura, ja que el concordat signat entre la Santa Seu i l’Estat en l’any 1979 continua vigent i té rang constitucional.

“No podrem escollir centre, no hi ha llibertat d’elecció”
Fals.

L’apartat 1 de l’article 84 de la LOE, queda redactat de la següent manera en la LOMLOE:

D’altra banda, es modifica l’apartat 1 de l’article 86 de la LOE que queda redactat de la següent manera:

Com es pot apreciar, s’afegeix el criteri de proximitat al domicili o lloc de treball, que en la LOMQE no apareix.

“El castellà deixarà de ser llengua vehicular a l’educació”

Fals.

L’esmena que s’ha incorporat a la llei simplement diu que s’ha de complir amb l’objectiu que tot l’alumnat conegui les dues llengües oficials.

En els territoris que en tenen, podran adoptar les mesures que es consideren necessàries per aconseguir aquest objectiu.

Es deixa en mans de cada territori com s’ha de dur a terme que la llengua pròpia, en el nostre cas el català, sigui coneguda en igualtat de condicions que el castellà.

És molt possible que a les entitats que s’oposen a aquesta mesura els molesti que el català tengui els mateixos drets que el castellà, però això no és un tema educatiu sinó clarament ideològic.

Finalment, volem manifestar el nostre malestar per la situació provocada en el sector aquesta darrera setmana per aquesta campanya que entenem que pot provocar un sentiment d’inseguretat entre els professionals, famílies i l’alumnat d’aquests centres.

També entenem que més que una defensa de la concertada, és una posició ideològica de rebuig a la nova llei d’educació en un moment que la concertada necessita estabilitat (i no confusió d’interessos) davant l’inici de les negociacions d’un nou conveni col·lectiu.

Estem convençuts que l’escola ha de ser el lloc del coneixement i la transmissió de valors i vivències per als infants, i no hem de caure en la politització.