El director general de Planificacio, Ordenació i Centres ha dictat unes instruccions sobre el tractament de les nòmines a l'ensenyament concertat durant el present estat d'alarma.

És evident que l’epidèmia de coronavirus està generant una crisi sanitària que, sense dubte, està tenint un fort impacte en altres aspectes com el laboral, l’econòmic i el social. El problema és que correm el risc de que les conseqüències d’aquesta crisi les acabin pagant, com sempre, els col·lectius més vulnerables i la classe treballadora en el seu conjunt. És per això que exigim dels poders públics que, en aplicació del criteri de l’interès general, s’extremin les mesures de protecció cap a la majoria social.

Pel que fa a la vesant sanitària, caldrà estar a allò que determinin les administracions sanitàries per minimitzar la propagació de la malaltia i, en tot cas, dotar de recursos suficients al nostre sistema sanitari per garantir l’atenció sanitària de la població, tant, preventiva com assistencial. Afortunadament, malgrat els intents del neoliberalisme per liquidar la sanitat pública, seguim tenint un excel·lent sistema sanitari públic i el que és més important, els equips humans que hi treballen que, amb la seva professionalitat i vocació de servei públic, estan demostrant que es pot superar qualsevol circumstància adversa. Des d’aquí el nostre agraïment i reconeixement per la seua tasca anònima.

Per altra banda, cal incidir en les repercussions de l’epidèmia a l’àmbit laboral. És clar que als centres de treball s’hauran d’aplicar mesures preventives fomentant el teletreball i en aquells supòsits que no sigui possible, la protecció dels treballadors i treballadores amb mesures especials d’higiene personal i dels centres de treball. No obstant això, seran inevitables els contagis i els aïllaments preventius dels contactes; per la qual cosa, s’ha de garantir per part dels poders públics, que en aquestes situacions d’incapacitat temporal o de quarantena els treballadors i treballadores han de mantenir el seu lloc de treball i els seus drets retributius íntegres, excloent qualsevol possibilitat de que puguin ser acomiadats al·legant absentisme laboral i qualificant aquestes situacions com a d’incapacitat temporal per contingències professionals.

Ara bé, no podem ignorar que la crisi sanitària, considerada localment o globalment, està tenint un impacte molt negatiu sobre l’activitat econòmica del nostre sistema productiu, que afecta tots els sectors, i alguns especialment. En aquesta situació de reducció de la producció i dels beneficis empresarials, és fàcil caure en la temptació, com així ho reclamen des de la patronal i els sectors financers, d’aplicar mesures de flexibilització i agilització de l’acomiadament individual o col·lectiu amb expedients de regulació de l’ocupació, definitius o temporals. En definitiva, la mateixa recepta que ja es va aplicar amb la crisi econòmica de 2008 i els resultats de la qual són coneguts per tots i totes: xifres d’atur i precarietat laboral sense precedents.

Que aquestes propostes les plantegi la patronal és normal; tal vegada, però, no ho és tant que hi hagi sindicats que donen suport a aquestes reivindicacions, encara que ho adobin amb la garantia del cobrament de subsidis per l’atur sense aplicar períodes de carència, ni que afecti el temps de cotització a efectes de posteriors situacions d’atur. Entenem que no es tracta només de protegir socialment la situació d’atur, sinó, també, de garantir el control públic en els acomiadaments col·lectius i que no hi haurà una cisa en les condicions laborals de futures relacions laborals.

És per això que l’STEI Intersindical considera que ha de ser una prioritat dels poders públics mantenir l’ocupació, articulant un sistema d’ajudes directes a les empreses en crisi pel manteniment de l’ocupació i vincular qualsevol altre tipus d’ajuda a aquesta condició, sempre amb criteris objectius i contrastats.

Per acabar, no podem obviar que també caldrà articular tota una sèrie de mesures de caire social que ajudar als col·lectius més vulnerables com les persones majors i els menors, reforçants els sistemes d’ajuda domiciliària a la gent gran i ajudes a les famílies per atendre als menors no escolaritzats forçosament, així com flexibilitzar la jornada laboral per poder fer-la compatible amb la conciliació de la vida familiar en aquestes circumstàncies tan particulars.

Per l’STEI Intersindical la situació actual és una situació d’emergència sanitària, laboral, econòmica i social que afecta tots els àmbits de la societat i que requerirà la intervenció de l’Estat i de la resta d’Administracions Públiques per assegurar la superació de la crisi i minimitzar en allò possible els seus efectes. És per això que exigim dels poders públics que intervenguin sense complexos i que ho facin pensant en el conjunt de la societat; sense oblidar, però, que la majoria social està representada per la classe treballadora i no per les elits econòmiques i financeres.

L’STEI Intersindical ja va advertir el novembre que la Llei de pressuposts balear no preveia l’increment pactat en un acord estatal de 2018. L’Administració fa embulls amb la manera de presentar les dades i obvia el 5% de retallada que continua vigent i la congelació del període 2011-15.

Ahir, la Conselleria d’Hisenda va fer servir la petició de convocar una Mesa d’Empleats Públics registrada per UGT i l’STEI Intersindical per comprar temps i amagar la seva falta de previsió rere filtracions econòmiques esbiaixades. Ho explicam cronològicament.

El II Acuerdo para la mejora del empleo público, signat a Madrid l’any 2018 pel Ministeri d’Administracions Públiques i els sindicats espanyols UGT, CCOO i CSIF, ja preveu l’increment mínim del 2% en les retribucions del personal empleat públic per al 2020. Per això, el mes de novembre, quan va constatar que la Conselleria d’Hisenda no havia previst aquesta pujada en el Projecte de llei de pressuposts, l’STEI Intersindical va denunciar aquesta situació, i va instar el Govern i el Parlament a corregir aquesta manca de previsió.

Ara, un mes després que el Consell de Ministres hagi aprovat el Reial decret llei que dona cobertura legal al 2% pactat el 2018, el problema esclata a les mans de la Conselleria d’Hisenda més poc previsora que hem conegut. El Govern està obligat a aplicar l’increment del 2% al personal empleat públic i docent de la concertada però fa servir la seva falta de previsió com a excusa per no aplicar-lo. És la primera vegada que qüestiona un increment retributiu amb rang de llei estatal.

L’STEI Intersindical remarca que el 2010 es va retallar en un 5% el sou del personal empleat públic (retallada que encara no s’ha revertit), i que durant el període 2011-2015 es varen congelar les retribucions. Per això, no podem acceptar de cap manera les filtracions esbiaixades i tendencioses sobre el període 2015-19. Quan mescla la carrera professional —un dret regulat des del període 2003-2007, que va estar anys sense aplicar-se, que només està garantit per als funcionaris de carrera i personal laboral fix i que no s’aplica al personal docent— amb l’increment retributiu i fa el tall l’any 2015, el Govern segueix la senda de la mala fe que intuírem a la Mesa d’ahir dimarts i, per tapar la seva mala gestió, enfronta la resta de la ciutadania amb el personal empleat públic i docent concertat.

El departament de Centres Concertats ha publicat una modificació de les instruccions per al curs 2019/2020 pel que fa referència al permís acumulat de lactància.

*El R.D. Llei 6/2019 permet el fraccionament dels permisos de maternitat i paternitat.

*La Conselleria permetrà gaudir el permís acumulat de lactància després de qualsevol fracció del permís de maternitat o paternitat (i no després de la primera fracció, com fins ara), sempre que sigui abans que l’infant compleixi els 9 mesos.

*La Conselleria recorda que segueix essent d’aplicació la normativa que diu que l’excedència (abans dels 9 mesos) i l’acumulació del permís de la lactància són incompatibles.