L'STES, la confederació estatal de què forma part l'STEI Intersindical, ha adreçat aquesta carta al secretari d'Estat d'Educació, Alejandro Tiara, en què es reclama la seguretat jurídica necessària tant pel que fa en aquest darrer trimestre escolar com per al curs que ve.

Sr. Alejandro Tiana, Secretari d'Estat d'Educació.

La Confederació de STEs-intersindical vol transmetre-li, mitjançant el present escrit, el seu malestar per la manera com s'han gestat els Acords per al desenvolupament del tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021. Aquesta organització és conscient de les dificultats de tota mena que les diferents Administracions educatives, començant pel mateix Ministeri, estan trobant per gestionar l'educació en el context d'un estat d'alarma. Ara bé, i precisament per això, aprovar una sèrie de mesures que tenen a veure amb l'essència de l'activitat lectiva, així com amb l'organització del final i el començament del curs escolar, hauria d'haver-se fet amb la participació de les organitzacions sindicals que representam un dels actors principals del fet educatiu, és a dir: els i les docents.


Dit això, i enfront del fet consumat del text aprovat per la Conferència Sectorial d'Educació  del passat 15 d'abril, la Confederació de STEs-intersindical pretén fer aportacions constructives que permetin aclarir el contingut i la possible aplicació d'aquests acords. Es podrien abordar diversos punts, però ens limitarem als que, al nostre parer, poden tenir més transcendència; ens referim en concret als quals tenen a veure amb la promoció i la titulació en l'ESO i el Batxillerat.

En efecte, quan s'aborden els criteris de promoció i de titulació en els apartats de l'acord corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria i al Batxillerat, en tots aquests punts s'estableix que les Administracions educatives, de manera excepcional durant el curs 2019-2020, podran flexibilitzar els criteris tant de promoció com de titulació. Tot això, a més, es farà prenent les decisions de manera col·legiada per tot l'equip docent, i sense tenir en compte limitacions que afectin el nombre de matèries pendents. Amb lleugers matisos de redacció això és en essència el que el text de l'acord recull tant per a la promoció de curs com per a la titulació a les etapes d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. Aquesta formulació, entenem a la Confederació de STEs-intersindical, genera un estat de confusió entre el professorat que requereix bé de desenvolupament normatiu de rang estatal, bé d'una clarificació per part del Ministeri. Referent a això, feim les següents aportacions:

PRIMERA. - Entenem, amb caràcter general, que l'aplicació del que es disposa en els Acords per al desenvolupament del tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021 requereix un immediat trasllat a l'àmbit normatiu, és a dir: tot el que allà es disposa quedarà com una simple declaració d'intencions, si no es tradueix en normes (no ens atrevim a concretar de quin rang legal en cada cas) i es publiquen en el BOE. Entenem que, sense la publicació d'aquesta normativa bàsica de l'Estat que faculti a les Administracions educatives per procedir a la flexibilització citada més amunt, en cap cas aquestes tindran competència per fer-ho.

SEGONA. - És la mateixa LOMQE la que regula la promoció en els seus articles 28 (per a l'ESO) i 36 (per al Batxillerat). Al seu torn, el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum básico de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, desenvolupa la regulació, entre altres aspectes, de tot el que fa referència a l'avaluació i la promoció a Educació Secundària Obligatòria (articles 20 i 22) i Batxillerat (articles 30 i 32). Per part seva, la normativa sobre titulació queda establerta en els articles 2 i 3 del Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a l'obtenció dels títols de Graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller. Aquestes regulacions concreten el nombre i les matèries pendents amb les quals es pot promocionar i/o titular, i fixa les atribucions que tenen els equips docents en aquest terreny. Els pactes dels Acords del 15 d'abril, al nostre judici, entra en contradicció amb la normativa en vigor a la qual estem al·ludint.

En conseqüència, i tal com avançàvem en el primer punt, seria necessari deixar en suspens determinats articles de la mateixa Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d'Educació, modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa, del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i del Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a l'obtenció dels títols de Graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, i substituir-los de manera temporal i excepcional per nova normativa d'igual o superior rang legal.
 
TERCERA. - Facultar, com pretenen els Acords de la Conferència Sectorial, les administracions educatives perquè, si així ho desitgen, flexibilitzin els criteris de promoció i titulació ens genera diversos dubtes, encara que només en formularem un: si no existeix un àmbit comú estatal que homogeneïtzi les condicions sota les quals s'obté una titulació (a ESO o Batxillerat), es poden generar desigualtats acadèmiques i greuges entre territoris de conseqüències difícils de preveure. Això és força important.
 
En qualsevol cas, si la voluntat del Ministeri expressada en els Acords de 15 d'abril, és transferir les decisions sobre les normes que regulen l'avaluació en general, i la promoció i la titulació en particular a les administracions educatives autonòmiques, només podrà fer-se, com ja s'ha dit, prèvia publicació en el BOE d'una sèrie de disposicions normatives que, entre altres coses, deixin en suspens temporalment la normativa citada en el punt segon d'aquest escrit.

QUARTA.- Per acabar, voldríem reflexionar sobre la necessitat de donar instruments
legals perquè realment es faci efectiva la pretesa flexibilització dels criteris de promoció
i titulació. Creiem que és un error llançar determinats missatges públics en aquest sentit, si després no se substancien en els necessaris canvis normatius. No ens sembla correcte que es generi un determinat estat d'opinió en el si de la comunitat educativa i a la societat en general, perquè després es vegin frustrades les expectatives creades. Dit d'una altra manera: mentre continuïn en vigor determinats articles de la normativa citada anteriorment, serà difícil que puguem actuar amb la flexibilitat i l'equitat que ara tothom està esperant dels i les docents. És més: es corre el risc que una part d'aquesta comunitat educativa acabi culpabilitzant el professorat en el seu conjunt de les decisions individuals que es prenguin en aspectes tan sensibles com és el de la promoció i la titulació.

La Confederació de STEs-i espera que s’engeguin ràpidament els canvis en les normes legals que es requereixin per a, dins d'un marc comú estatal, complir amb la necessària flexibilitat a la qual hem al·ludit al llarg de tot aquest escrit. Si, en tot cas, estiguéssim equivocats en la totalitat o en part de les nostres propostes, sol·licitam se'ns traslladin tots els aclariments sobre els extrems que aquí hem manifestat.

Mentrestant, aprofitem per enviar-li una cordial salutació

Atentament,

José Ramón Merino | Àrea de Política Educativa de STEs-i

En representació del Secretariat de la Confederació de STEs-i


Madrid, 21 d'abril de 2020